Ja fa un parell d’anys
que sóc consumidor de diversos blogs. Amateurs, professionals, personals,
grupals, d'amics i de no tant amics, de coneguts i desconeguts... Cada entrada
que llegia era una aportació: ja fos per aprendre alguna cosa nova, descobrir
una persona, o simplement trobar el que no m’agradaria que sortís en el meu
hipotètic blog.
Hipotètic fins
avui.
La idea de crear aquest
espai era bastant complexa i requeria més atenció de la que estava disposat a
donar: moderar possibles comentaris desafortunats de lectors indesitjats (que
de ben segur ni llegeixen), atendre les necessitats d’un servidor, treballar el
disseny... semblava que el menys important era escriure allò que es volia.
Per sort, he
pogut fer neteja, canviar la motxilla, i desfer-me de diverses coses que no em
deixaven penjar el cartellet de “Blogger novell”. De fet, l’empenta final per a
iniciar aquest mini-projecte prové de la UAB, on acabo de començar la meva aventura
universitària.
Vull destacar
també el sistema intuïtiu que Blogger aporta als nous usuaris, així podem
anar avançant i aprenent sense complicacions. És veritat que hi ha diversos
llocs web que ofereixen un espai personal a la xarxa, però el fet de tenir-ho
tot lligat en una sola compta (google porta un ritme vertiginós) va fer que em
decantés per aquesta oferta.
Així doncs, amb
la petita experiència que m’han aportat els meus 18 anys de vida, intentaré
crear un blog en el que es pugui parlar de tot: des de política fins a cinema,
passant per esport, música, literatura, entre d’altres.
Alguna premissa? Veracitat
i rigor per a poder trencar estigmes imposats en una societat en plena crisi
econòmica, política i moral.
Estigmattack
queda obert, salut!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada